Riera Salvet 21, Vilassar de Dalt
c/ Ernest Lluch, 41 Teià
93 007 77 96
691 170 860
info@tanitdifusio.cat

 

 

 

Durant un post anterior vam descobrir que l’ara famós víking, Björn, es passejava per les Balears l’any 859. Avui descobrirem qui hi manava en aquell moment, una pregunta a priori senzilla però que, com veurem, deixa molts interrogants que respostes.

 

Corria l’any 534 quan l’Imperi Bizantí envià al comandant Apol·linar a conquerir les Balears, en mans dels vàndals, tribu germànica de qui prové l’adjectiu (no precisament per la seva bondat i pacifisme). En els cent anys que els bizantins van ocupar una petita part de la península Ibèrica, les Balears van tenir un important rol comercial. Les fonts no mencionen gairebé mai les illes i només es conserven un parell d’escrits eclesiàstics. Com per exemple el que es refereix a l’enviament per part del papa Gregori I, l’any 603, del monjo Joan per imposar disciplina als dissipats monjos de Cabrera (un petit illot deshabitat al sud de Mallorca, l’escrit no especifica amb que es dissipaven). La pèrdua dels territoris hispans i africans per part dels bizantins va deixar les balears en un estat de marginalitat i semi-independència (tècnicament eren vassalls de Bizanci).

 

El que més tard serà l’encarregat de la conquesta musulmana d’Espanya, Mussa, va enviar l’any 707 al seu fill a atacar les Balears obligant a signar als seus governadors un pacte de submissió. Aquesta submissió significava una ruptura de facto amb Bizanci i una certa independència a canvi de tributs als musulmans. Però el cert és que els atacs musulmans contra l’illa van continuar, així que no hem d’entendre aquest pacte com una submissió al domini àrab, sinó un pagament per aquell atac. Els àrabs anirien tornant a atacar per obtenir més botí.

 

Els illencs, tal i com informen les cròniques franques, davant els nombrosos atacs, van demanar ajuda a Carlemany que els va defensar davant un nou atac el 799, a canvi de la seva submissió (una més). Aquesta, però, no sembla allargar-se molt ja que l’any 815 es produeix un nou atac musulmà (en resposta a un atac de la flota franca, comandada per Ermenguer d’Empúries, a un comboi cordovès en aigües baleàriques). A més a més, les guerres civils franques (830-840) faran inviable la seva protecció (com també passa amb els comtats catalans) i els obligaran a tornar a enviar tributs a Cordova. Així ens ho indiquen les cròniques musulmanes, que informen que, l’any 848 l’emir de Cordova ataca les illes per haver deixat de pagar tributs, obtindran el perdó de l’emir a canvi d’una multa (poderoso caballero es Don dinero).

 

Tots aquests atacs, aquí hi hem de sumar el del víking Björn, posen de manifest que les illes només eren bizantines de manera purament formal, i que aquest Imperi va abandonar-les a la seva sort durant més de 300 anys, temps durant el qual van regir-se de manera autònoma, fins que l’any 903, el Califat de Cordova les ocupa definitivament, a excepció del Castell d’Alaró, que resisteix 8 anys i cinc mesos més.

 

Article de Jordi Herms Fiol. 

CONTACTA AMB NOSALTRES

Telèfon: 93 007 77 96691 170 860

Email: tanitdifusio@tanitdifusio.cattanitdifusio@tanitdifusio.cat

On somc/ Ernest Lluch, 41
08329 Teià
Barcelona

SEGUEIX-NOS

Facebook TanitdifusioTwitter TanitdifusioRss Tanit Difusió

Youtube TanitdifusioGoolge+ TanitdifusioInstagram Tanitdifusio

TANIT DIDÀCTICA I
DIFUSIÓ CULTURAL

INICI / BLOG / VÍDEOS
/ ESCOLES / CONSULTORIA
/ RUTES I VISITES GUIADES A GRUPS
/ CONTACTE / NOTA LEGAL